16/2/09

una pedreta i una llagrimeta

caminant, ni alegre ni trista, simplament caminant. Me n'adono, no se en quin moment, però de cop m'adono que hi ha algo dins la sabata que em molesta una mica al caminar. Ho reconec se seguida, hi tinc una pedreta, potser dues. De cop m'envaeix un sentiment estrany... em molesta però no me la vull treure. De cop, el record, d'aquestes dues setmanes passades, a les tardes sempre aquell pati ple de sorra i pedretes, impossible que no m'entressin dins les esportives. Sempre asentada en una pedra, una roda, una caixa, el banc o per terra, sempre rodejada dels seus somriures, de els seves manetes brutes de sorra ofrent-me caramels i pastissos...



Em deixo la pedreta fins que arribo a casa, al cap i a la fi, el record i unes quantes fotos és tot el que em queda d'aquells dies, sigui per enyoran-se, per amor, potse si jo penso amb ells per aquests petites coses ells també pensaran amb mi per altres cosetes... tot i que al final acabin olblidant, no són màquines, són persones i tenen sentiments, que m'olblidaràn és segur però potser durant un temps estaré dins el seu cor.



Una llàgrima baixa per el meu rostre, però somric mirant el cel...

Que fàcil és entendrir-se amb vosaltres, que difícil se'm fa no tenir-vos més, allà a prop meu...









...Tot de records difernts porta ple el seu farcell....

19/1/09

la seva veu, el seu concert.

El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l'última bala vulguiar
rencar l'ànima a un innocent...
.
aparta't, vigila, amb compte...
El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l'última bala vulguiar
rencar l'ànima a un innocent...
.
Fusells, que maten la gent i, amb ells, les paraules,
jo sé, que si avui estic boig, el món ho està més...
.
Una vida, una història, i un món que gira i gira...
Un somriure, imagina, un món sense injustícia...
.
He escollit ser un xic rebel,
i amb paraules rebelar-me,
puc ser la veu de la protesta,
com vidres que es claven en la veritat...
Allende, Presidente, Guevara, Víctor Jara...
.
Una de les moltes d'ahir. Ahir, concert d'en Cesk, irrepetible, increible, sense paraules... Ell no va ser la única estrella, totes les col·laboracions van fer d'aquest concert un gran concert. I dins el meu cap no deixa de sonar una i altra cançó...
... sóc tant pobre que no et puc fer tornar al món ...

11/1/09

cor ardent, amb armadura de gel

Per molt que diguis que no,
jo se que si.
Dins el teu cor, protegit amb una armadura freda,
intentant-lo allunyar dels sentiments,
hi ha algú que te'l fa bategar,
i aquest algú no sóc jo.

Tot i això, el meu cor batega,
i batega més fort quan tu hi ets,
quan tu em mires,
quan tu em parles....

per això no abandono,
per molt que això em pugui fer mal,
seguiré endavant,
per molt que pateixi...

no puc deixar d'estimar-te.




...I, encara que acabi aixafada, a mi res no em podrà aturar...

19/12/08

silenci d'amor

Cada dia, en veure't, un bot em fa el cor,
batega amb força, em diu que et digui el que sento,
però no tinc el valor ni les paraules per fer-ho...

sé que un dia t'hauré de dir adeu, però no mi capfico,
he d'aprofitar els moments que pugui tenir fins llavors,

observant el teu somriure,
escoltant les teves paraules,
estar una estona al teu costat,

I si arriba l'adeu, i encara no saps què és el que sento,
no passa res, et recordaré,
com un amor que mai va arribar,
pero que sempre hi va ser,
i amb un somriure dolç i melancolic et diré fins un altre!



...Never knew I could feel like this ...