16/2/09

una pedreta i una llagrimeta

caminant, ni alegre ni trista, simplament caminant. Me n'adono, no se en quin moment, però de cop m'adono que hi ha algo dins la sabata que em molesta una mica al caminar. Ho reconec se seguida, hi tinc una pedreta, potser dues. De cop m'envaeix un sentiment estrany... em molesta però no me la vull treure. De cop, el record, d'aquestes dues setmanes passades, a les tardes sempre aquell pati ple de sorra i pedretes, impossible que no m'entressin dins les esportives. Sempre asentada en una pedra, una roda, una caixa, el banc o per terra, sempre rodejada dels seus somriures, de els seves manetes brutes de sorra ofrent-me caramels i pastissos...



Em deixo la pedreta fins que arribo a casa, al cap i a la fi, el record i unes quantes fotos és tot el que em queda d'aquells dies, sigui per enyoran-se, per amor, potse si jo penso amb ells per aquests petites coses ells també pensaran amb mi per altres cosetes... tot i que al final acabin olblidant, no són màquines, són persones i tenen sentiments, que m'olblidaràn és segur però potser durant un temps estaré dins el seu cor.



Una llàgrima baixa per el meu rostre, però somric mirant el cel...

Que fàcil és entendrir-se amb vosaltres, que difícil se'm fa no tenir-vos més, allà a prop meu...









...Tot de records difernts porta ple el seu farcell....

1 comentario:

  1. l'altre dia vaig intentar comentar-te 1001 cops i no hi havia manera que em deixes..així que al final em vaig rendir i vaig decidir guardar el comentari..ara faig copiar-pegar i a veure si hi ha més sort xD
    És impossible oblidar tots els moments passats amb els nostres nens, tots els seus somriures, totes les seves abraçades,...
    Ells oblidaran, nosaltres suposu que amb el temps també, però ara per ara, segueixen dins el cor, segueixen aconseguint que tan sols amb el pensament em neixin les llàgrimes,..
    El que donaria per tornar a passar aquelles dues setmanes amb tots ells i que no acabessin mai.
    Però, hem de seguir endavant i tenir-los dins el cor com un record de lu més bonic!

    ResponderEliminar